divendres, 28 de setembre del 2012

Tot té una història: El Gintónic (1)




El gintònic és un còctel molt versàtil.

Partint dels dos productes imprescindibles (la ginebra i la tònica) ofereix una gran quantitat de possibilitats a partir d'introduir-hi (en la dosi justa) diferents complements (el cèlebre cogombre, la llima, l'aranja -pomelo en castellà-, el pebre rosa de Jamaica, i un llarg etcètera) 

No cal que us expliqui que el gintònic és, hores d'ara, una de les begudes més populars. Tothom en parla i se'n fan a tot arreu.
Un altra cosa és cóm els  fan...

Els qui l'heu tastat a casa meva sabeu que li dono molta importància al fet que la ginebra (la reina indiscutible) tingui un presència destacada. Que es noti, vaja... 


A molts locals i, fins i tot en moltes receptes que es publiquen a les revistes especialitzades, es comet l'error (imperdonable, al meu entendre) d'aconsellar posar-hi 5 cl. de ginebra. 
Jo no hi puc estar d'acord!
Jo defenso (en la teoria i en la meva pràctica professional) que la ginebra ha de tenir una protagonisme més destacat. La copa ha de ser l'adequada i la quantitat de ginebra de 9 cl. 

També sabeu (els qui coneixeu el meu local) que en tinc una col·lecció molt notable: 30 ginebres diferents que es poden combinar amb 4 tipus de tònica. Això (més els complements dels que parlàvem abans) fa que les possibilitats de combinació siguin moltíssimes.

Però tot té una història i , en aquest blog anirem explicant-la.

Sabeu que, tant la ginebra com la tònica, van néixer com a medecines?

 (Continuarà...)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada